Vol plantejar al TC que els tribunals populars enjudiciïn la prevaricació
BARCELONA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la causa per presumpte frau en la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) la jutgi un jurat popular.
Segons ha avançat 'El Món' i consta en un recurs, consultat per Europa Press, la defensa de Borràs ha recorregut contra l'ordre de processament que el TSJC va dictar fa tan sols dos dies contra ella i tres sospitosos més.
A més de Borràs, en el cas estan enjudiciats el seu amic Isaías H., suposadament afavorit amb contractes menors de la ILC presumptament fraudulents; Andreu P., que suposadament hi va participar a l'hora de preparar pressupostos i factures per a aquests contractes, i el tècnic de la institució Roger E. per presumptament facilitar els tràmits.
L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, al·lega en l'escrit que s'ha vulnerat el seu dret a un jutge natural, és a dir, al qual per norma li correspondria, i argumenta que hauria de ser un tribunal popular.
En aquest sentit, recorda que la llei del jurat estableix la competència d'aquest tipus de tribunals en els delictes de malversació i frau, dels quals Borràs està acusada, i que també s'adjudiquen al tribunal del jurat els que estan vinculats als de la seva competència, amb excepció de la prevaricació, de la qual també està acusada Borràs.
Amb tot, l'advocat sosté que "l'excepció del delicte de prevaricació té escàs o nul fonament constitucional" atès que la llei del jurat pretén que la ciutadania participi en l'administració de justícia i, pel que sembla de la defensa, amb aquesta limitació el que fa és justament impedir que enjudiciïn un delicte que involucra funcionaris, autoritats i jutges.
IGUALTAT DAVANT LA LLEI
L'escrit qüestiona que sigui compatible amb el principi d'igualtat davant la llei "que els qui més protecció tenen --en molts casos fins i tot aforament-- i els qui més poder ocupen i exerciten --funcionaris, autoritats i jutges-- tinguin, a més, "una segona protecció" en quedar fora de l'enjudiciament popular.
En el mateix sentit, veu "evident que els qui poden córrer risc de ser enjudiciats pels ciutadans, en l'acompliment de les seves funcions públiques, s'han volgut protegir" dels tribunals populars amb aquesta excepció.
Per això, el recurs de Borràs també demana plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) sobre quin tribunal és competent per enjudiciar el delicte de prevaricació.
En cas que el TSJC no accepti aquesta reclamació, Borràs demana que se la jutgi per separat: d'una banda per prevaricació, i de l'altra amb un jurat popular per la resta de delictes que se li atribueixen.
